L’aigua ha de ser entesa com un bé escàs, especialment en els països de la conca mediterrània, on sempre ha estat una font inesgotable de conflictes. A escala humana, l’aigua és necessària per al desenvolupament de la societat, per tot allò que fa referència a la vida en comunitat, que en l’actualitat inclou la producció de tot tipus de béns i serveis. Estem parlant d’un recurs íntimament lligat al territori, de manera que la seva gestió a nivell local és primordial.
La gestió de l’aigua es entesa per la Fundació CONFAVC en base a gran part dels criteris que animen la Directiva marc de l’aigua aplicats a les circumstàncies específiques de Catalunya, entre els quals destaca la prevenció del deteriorament dels ecosistemes, l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.
D’aquesta manera, la gestió de l’aigua implica un canvi en la filosofia de qui governa, de qui la gestiona i de qui la fa servir. Sense aquest canvi cultural cap conjunt de mesures tècniques destinades a guanyar recursos o disminuir el consum d’aigua no tindrà èxit. Per això s’han d'incrementar i millorar els mecanismes de participació amplis que impliquen la població.
A més a més, la gestió eficient de l’aigua i el seu ús racional exigeixen una anàlisi global de l’entorn i del territori. La millor política de gestió sostenible de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un model territorial sostenible que inclogui mesures de foment de l’estalvi d’aigua en tots els sectors.
